Quatre bugades

En l'article d'El Punt escrit per en Jaume Vidal fa un repàs a la vida d'en Pau Vidal, un lingüista català que segons la seva xicota italiana té un grup de fans a Itàlia. En Pau Vidal com a filòleg ha treballat com a corrector i ha escrit llibres com El Parevostre i Home les. Ha col·laboradat en el llibre de Rodamots i també ha participat en el programa de televisió Jocs de paraules, és per això que es considera un filòleg recreatiu. Per concluir l'article en Pau Vidal expressa el presentiment de que la llengua catalana acabarà morint provocat per l'efecte del bilingüisme, això és un fet actual que personalment em preoucpa, ja que en les nostres terres s'esta perdent la nostra llengua, una llengua que per mi significa molt perquè és amb la que m'expresso i faig servir en la meva vida qüotidiana.

Marta Guitar

La Marta Guitar és una noia de Maçanet que va estudiar a l'IES Vidreres. En la xerrada la Marta ens va fer un flash-back recordant el seu pas per l'IES Vidreres.

Des de que estudiava l'ESO ella tenia molt clar que feria el batxillerat humanístic perquè sempre li havien agradat més les lletres. El seu treball de recerca va ser sobre l'agència EFE, malgrat que aquest treball no va tindra relació amb els estudis que va cursà a la universitat: traducció i interpretació. Aquesta carrera li ha permès viatjar per diferents llocs d'Europa com són Venècia i Manchester. A Manchester hi va anar, gràcies a un erasmus, aquesta experiència ens la recomana, ja que ella va apendra molt. També ha estat a Venècia, on ha estudiat dos anys italià, això li ha permès treballar com a col·laboradora d'un diccionari castellà-italià. En l'actualitat la Marta domina un gran ventall d'idiomes: el català, el castellà, l'italià i l'anglès.

La frase de la setmana

En Jaume es comporta com un autèntic terròs, no respecta res, ni els seus amics, ni els seus pares, en canvi el seu germà és molt educat, tot i que és un extraordinari mestretites. Tots dos van a la mateixa classe, però són totalment diferents; en Jaume és un nervi que no para en tota l'estona, en cavi, en Sergi es fica a la cadira i es queda com un estaquirot. Ara bé, també tenen punts en comú: són uns garrepes excepcionals, no n'hi ha cap com ells. Avui a l'hora del pati, en Sergi tot fent l'enze ha rebut un cop de pilota que ha fet història. Mai havia vist un xut tan fort!

Joan Coromines

Joan Coromines va ser fill de Celestina i Pere Corominas. La seva mare va ser una pedagoga i el seu pare un polític catalanista que va escriure La vida austera d'on ell n'extraurà els seus ideals. El 1923 es va llicenciar de les carreres de Dret i Filosofia i a posteriorit se'n anirà a viure a Montpeller, Madrid, Zuric i a París on continuarà estudiant. Quan retorna a Barcelona treballà amb en Pompeu Fabra fins que en el 1936 es casarà amb la Bàrbara i en aquest mateix any s'exiliarà a Argentina degut a la guerra civíl espanyola, en allà, i a Chicago després, es dedicarà a l'educació. Quan retornà a la seva terra expressarà els seus sentiments i publicarà les seves obres. Els últims anys de la seva vida serà reconegut per tot el que va fer al llarg de la seva vida com l'Onomasticon i en el 1997 morirà.

PAU VIDAL:

http://www.joanducros.net/corpus/Pau%20Vidal.html

Rodamots

En Jaume i en Joan es troben davant de Can Vila-seca, estan asseguts en un banc de fusta tot parlant de diners:

En Jaume diu: -Això que passava abans de la crisi no era normal: tothom comprava, tothom venia, els promotors especulaven... Mira ara la gent, s'haurà de començar afluixar els cordons si volen arribar a final de mes.

- Sí, però malgrat la crisi hi ha gent com l'Andreu que continua igual: té calés i continua comprant-se cotxes nous, ja ho diuen que pagant sant Pere canta!

-I mira n'hi ha d'altres com l'Oleguer que haurà de pagar els paletes la construcció de la seva nova classe bitllo-bitllo i també n'hi d'altres, com l'Isidre que s'hauran de gratar la butxa per tots els actes bandàlics que ha fet el gamberro del seu fill.- diu en Joan.
Ah, per cert! Has sentit a parlar del rumor que corre pel poble sobre l'alcalde? Diuen que a casa continuen estrenant coses noves: televisions, mobles, cotxes, ordinadors i sempre tot és de primeres marques, vés a saber d'on surten les misses...

Article de Javier Marías:

Que no me entero
El text Que no me entero és escrit per Javier Marías, un escriptor, traductor i editor espanyol membre de la Real Academia Española. Ell és un grans seguir del diari El País des de fa molt de temps, en el text fa una crítica en la manera d'escriure i redactar d'alguns periodistes. Tot això ho argumenta diguent que en l'actualitat, a diferència de temps enrere hi ha alguns articles amb paraules i expressions que li costa d'entedre. En Javier Marías se sent molest perquè no li agrada haver de traduir paraules en un diari que està escrit en la seva llengüa. Aquest fenòmen és degut a una mala traducció i/o a una mala interpretació per part del periodista. Personalment penso que algunes paraules, malgrat estigui mal traduïdes, es podrien acceptar, sempre hi quan es sobre entengui i no n'hi hagi cap altra en la llengüa corresponent. Crec que aquest fet és produït per la llengües com l'anglès que estan agafant molt de protagonisme arreu del món degut als millons de persones que la parlen.

Comparació dels dos tipus de discursos:

En Íngrid Betancourt es pot observar que és un discurs molt emotiu a diferència del d'en Quim Monzó. El parlament de l'Íngrid Betancourt el fa com a primera persona, ja que, explica la seva vivència de quan va ser segrestada per la guerrilla de la FARC, en canvi, el discurs d'en Quim Monzó el fa en representació de la nació i la cultura catalanes. Després de comparar els dos videos encara es pot apraciar més, que la manera de parlar d'en Quim Monzó és extraordinàriament ràpida.

La colombiana Íngrid Betancourt és una política colombiana, que també és de nacionalitat francesa, que va estar sis anys segrestada per la guerrilla de les Farc, va ser premiada pel príncep d'Asturias, segons el jurat ha sigut premiada per aquest premi perquè "personifica tots aquells que estan privats de llibertat i per la seva defensa dels drets humans i la lluita contra la corrupció".

El discurs que va fer Quim Monzó en la inaguració de la fira de literatura de Frankfurt va ser escèptic i irònic. Només començar es va preguntar la manera de com podia fer el discurs, això tants sols va ser el començament d'un llarg discurs on va parlar de tot tipus de coses, va arribar a parlar des de Ramon Llull fins a recitar frases fetes en català. Cal destacar que Quim Monzó és un personage únic i peculir, i que un dels seus trets característics és la manera de parlar que té amb una rapidessa singular.

auca (f)
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.
[Etimologia — Del llatí vulgar auca, 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l'oca.]
Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full. Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d'atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d'atzar.

En aquest blog s'hi podrà observar tota la feina que fem en l'assignatura Llengüa i Comunicació que es realitza al IES Vidreres.