Violeta

La xerrada sobre la maternitat que ens fer la Violeta em va semblar molt interessant pel fet de poder veure un altre punt de vista sobre com veu ella que ha de ser un naixement.

Si per una banda la vaig trobar interessant, per l'altre, segons la meva manera de pensar la vaig trobar totalment oposada a les mes idees i les de la majoria de la societat. Diversos són els aspectes en els quals estava en desacord:

-Primer de tot trobo desacertada la manera de la qual segons ella ha de néixer el nadó. Ella diu que ha de ser la mare qui trii la postura adeqüada i que l'única funció que té la llevedora és la d'agafar el nadó quan surt. Jo penso que per exemple una mare que pareix per primer cop això no ho pot fer, principalment perquè ha d'estar angoixada i amb molts de nervis. D'altra banda la funció de la llevedora penso que no tan sols és la d'agafar el nen, sinó que també ha de ser la de tallar el cordó.

-Pel que fa a la postura de parir: segons ella diu que la dona ha d'estar com a ella i el nadó li vagi millor i que si fa faltar estar mig dret que ho estigui. Personalment penso que l'ajuda del metge es fundamental pel bon desenvolupament del part, per tant si el metge ha de fer la seva feina amb la millor de les condicions.

Jo em pregunto: si la majoria de les persones hem nascut amb l'ajuda d'un metge en un hospital i no em tinguin cap problema, quin sentit té això? Simplement penso que són maneres de pensar...

Jornada esportiva

Quan arriba la calor, arriba un clàssic de cada any: la jornada esportiva que aquest any ens tocava organitzar-la a nosaltres. La jornada estava estrucutrada de forma que es podia escollir entre diverses activitats: futbol, bàsquet, volei, esports de raqueta, relaxació, tenis i gimcama, l'activitat en la qual hi vaig participar com a organitzador.

La gimcama estava composta per 20 proves, dividides en un format de 10 i 10. A cada prova hi havia almenys dos organitzadors que s'encarregaven d'avaluar els diveros grups participants. Per tant la nostra funció era puntuar depenen l'agilitat, la velocitat o la destressa amb la qual desenvolupaven les proves. En cas que ho fessin de forma correcte s'emportaven a la seva targeta un "gumet" de color verd, la màxima qualificació. Si pel contrari no desenvolupaven bé la prova el "gumet era vermell. I si ho feien mitjanament bé el color que els corresponia era el groc.

En les primeres 10 proves hi destacaven proves de habilitat, un clar exemple era la prova on estava jo on havien d'introduir un llapis que estava lligat a la cintura dintre d'una ampolla amb el mínim de temps possible.

En la segona part de la gimcama majoritariament hi havia proves refrescants. En la prova que estava l'objectiu era afeitar els globus d'aigua que estaven siutats al cap dels altres membres del grup. Sense dubte va ser una de les proves que va agradar més en general.

Per finalitzar la jornada, com a organitzadors que érem vam netejar i recollir tot el que havia fet servir. Personalment aquest dies, penso que són necessaris almenys un cop a l'any per tal de fer quelcom diferent.

10 Moments

Escullir deu moments, no és fàcil. Si ho vull aconseguir haig de fer un exercici de reflexió per pensar-los:

Posar-me uns patins, agafar l'estic i dirgir-me cap a la pista per jugar a hoquei és la principal cosa que em fa feliç.

Arribar a casa després d'un dia complicat i poder estar tranquil mirant la televisió per a mi és un moment gratificant.

A l'estiu m'agrada està parant la fresca durant la nit, sempre hi quan les mosques i els mosquits no molestin.

Quan tinc els patins ficats i sento el soroll de les rodes gira, em relaxo i em proporciona un moment feliç.

Sovint m'agrada sortir pels camins de "carro" de Maçanet a corre una mica. Quan agafo velocitat sento passar l'aire pel meu cantó: m'agrada sentir aquesta sensació.

Anar a la platja amb els amics i sentir que ets lliure de cap obligació: m'encanta.

Després de dinar, poder anar a fes una migdiada és un moment clau durant el dia per agafar forces per finalitzar el dia.

El dissabte a la nit és el moment estrella de la setmana. Desconecto de tot i és un moment per disfrutar.

L'hoquei fa que cada setmana vagi per moltes poblacions d'arreu de Catalunya. És un moment en el qual aprofito per escoltar la meva música preferida tot veient pobles i carreteres.

El futbol és una de les meves grans aficions. Ara que fan el mundial de SudAfrica poder veure 2 partits cada dia amb tot el que hi ha en joc, fa que sigui un dels moments més macos i feliços de l'estiu.

Sovint una imatge representa quelcom. Un escut representa un equip, un poble, una ciutat o simplement una història. Les construccions que són capaces de cridar l'atenció per la seva forma o bé pel seu disseny aconsegueixen que siguin representatives d'algun lloc concret. Per tant l'objectiu alhora de dissenyar segons quins edificis es poder cridar l'atenció amb l'intenció d'assossiar un edifici amb la ciutat en qüestió. Un clar exemple és la torra eiffel de París, a mi personalment quan em parlem d'aquesta ciutat francesa el primer imatge que em ve al cap és aquest emblema.

Els dirigents polítics necessiten transmetre un bona imatge de la ciutat amb la finalitat de rebre visitants i apostar per edificis peculiars és la seva principal arma per aquest reclam.

Des del meu punt de vista apostar pel turisme em sembla perfecta, ja que és la principal font d'ingressos en aquí al nostra país, però penso que si algú fos capaç de dissenyar edificis "cridaners" i que respectessin el medi, en el sentit de que tinguessin fonts d'energia alternativa provocaria que a la gent també els cridés l'atenció i per tant també hi hauria ganes de fer-ne una visita.

http://www.cotizalia.com/en-exclusiva/donde-viven-millonarios-mansiones-lujosas-segun-20100316.html

El comentari que m'ha agradat més ha sigut aquest:

Algo debe haber pasado para que yo no me encuentre en esa lista.
Serà que debo la hipoteca?La luz?el agua?Serà que estoy en el RAI?,serà que no tengo trabajo?ni mi mujer?
Que seràaa,seraaa,
"Ni importa,en unos años podrè disponer de pisos y chalets pràcticamente gratuitos, segùn me indican algunos foreros.En España hay mas casas sin vender que genta para habitarlas.El ladrillo a la mierda y todos felices.Los Fontaneros,arquitectos,peritos,empresarios,ayuntamientos,empresas de la construcciòn,notarios,pintores,enconfradores,albañiles en general,inmobiliarios,transportistas y demàs, van a trabajar de aquì en adelante gratuitamente a favor de la ONG fundada por ZP,para dotar a los ciudadanos españoles y emigrantes de vivienda,las cuales no pagaràn ni luz,agua, ni ibi.

M'ha cridat l'atenció perquè comença d'una manera que reflexa la crua realitat de manera irònica "Algo debe haber pasado para que yo no me encuentre en esa lista.
Serà que debo la hipoteca?La luz?el agua?Serà que estoy en el RAI?,serà que no tengo trabajo?ni mi mujer?
Que seràaa,seraaa,..".
Veient aquest comentari puc pensar que la societat en l'actualitat està realment molt àngoixada per la crisi financiera provocada per l'especulació urbanística i constructora. En el comentari hi ha una frase molt contundent i que ja sabia, però tot i així cada cop que hi penso m'impacta"En España hay más casas sin vender que gente para habitarlas."
La persona que ha escrit això conclou amb una "paranoia" en la qual diu que en Zapatero podrà fundar una ONG per ajudar els citudants afectats per la crisi.

Mirant per internet he trobat un anunci d'aliments que m'ha agradat. Hi surten jugadors de la selecció del brasil jugant a futbol tot ballant una coreografia amb la música de la Beyonce

La publicitat que he trobat en el diari El Punt és la de una hotel situat a la zona de les Gavarres. L'anunci està col·locat a la part de dalt del diari en la qual hi surt un seguit de fotos màgnifiques de diversos punts de vista del hotel tot diguent: Natura, Somnis, viu una escapada romàntica en un entorn unic, Hotel Mas Vilalonga(4 estrelles). Personalment aquest anunci ens intenta convèncer que hi anem mitjançant les fotos que mostren el glamur i el luxe del hotel.